La planxa
Un avantatge de tirar amb film en blanc i negre és que no t'has de preocupar massa sobre la temperatura de color de la font de llum. O, com a mínim, jo no em preocupo. Aquesta foto d'una planxa està tirada amb llum artificial: una làmpara de peu a 45 graus per sobre, a l'esquerra de la càmera. Crec que era hal.lògena, però si hagués estat de tungstè no sé si la foto seria massa diferent. En color sí, i t'hi hauries de posar amb el balanç de blancs en el cas de la digital o bé comprar film per a tungstè, ja d'entrada... En qualsevol cas, una prova de que quan no hi ha prou llum, qualsevol font és vàlida!
En el llibre
Photographer's Filter Handbook, escrit per Stan Sholik i Ron Eggers, hi ha més detalls sobre l'ús del tungstè en la fotografia en blanc i negre, i la seva relació amb els filtres.
La foto està tirada amb una Rolleiflex i una lent d'aproximació Rolleinar II, un combo que proporciona una distància d'enfoc molt interessant: entre 30 i 50cm. Si no es fa servir una Rolleinar, la Rolleiflex enfoca a partir de 85cm aproximadament, i queda tot mooolt lluny.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada