Exposure blending en un pis pas

Parc de Taulí

Aquesta foto de la Torre de l'Aigua de Sabadell, al Parc de Taulí, està feta amb exposure blending d'una manera ràpida però efectiva. Si no vols perdre el temps amb programes d'HDR i que les teves fotos no semblin fruit d'un excés d'LSD, pots seguir aquest procediment.

L'objectiu és aconseguir una foto amb més rang dinàmic del què ofereix la càmera. El rang dinàmic d'un sensor és la diferència entre el valor de llum més baix i més alt que pot captar. En el cas d'aquesta fotografia, si s'exposa correctament la llum de la torre o els fanals, la resta de la foto surt fosca, i si, en canvi, s'exposen correctament les zones fosques, les zones brillants surten cremades. La solució passa per fer dues fotos: una exposant bé les ombres, i una altra exposant bé les llums. Després, es barrejaran les dues per triar de cadascuna la part que ens interessa.

Això es pot fer fent una pila de fotos amb diferents exposicions i passant-les per algun programa d'HDR o bé, si no vols complicar-te la vida, barrejant les dues exposicions amb una màscara en un programa d'edició. En aquest cas s'ha fet amb Photoshop.

Les dues exposicions que s'han fet servir són aquestes, separades per més o menys 1 stop i 2/3:

f/11 @8sec, ISO 200. Hi ha molts detalls a les ombres però la torre està cremada

f/11 @2,5sec, ISO 200. Les llums estan ben exposades però les ombres no tenen detall

Les dues imatges s'han carregat al Photoshop i s'han posat en dues capes, amb la menys exposada per sobre. Ara el què farem és aclarir o fer transparent la capa superior allà on vulguem obtenir més llum provinent de la capa inferior, més exposada. La manera neta de fer-ho és afegir una màscara a la primera capa i anar pintant la transparència.

Afegim una màscara a la capa superior

Ara hem de pintar de negre les parts de la màscara que deixaran veure la capa inferior. Ho farem amb un pinzell tou i amb poca opacitat, per poder controlar les pinzellades. És millor anar passant el pinzell a poc a poc fins obtenir el resultat que volem, encara que s'hagi de passar més d'un cop pel mateix lloc per anar recuperant la capa inferior.

Paràmetres del pinzell

Al final ens quedarà una màscara que fa que la capa superior es transparenti en diferent grau i deixi veure la capa inferior:

Màscara acabada

Això mateix es pot fer amb tres, quatre, o el nombre d'imatges que vulguem. No cal dir que les imatges han de ser iguals, tirades amb trípode o amb algun altre mitjà, i que al resultat final es poden aplicar corbes, màscares d'enfoc, etc. L'exemple està fet amb Photoshop, però és fàcilment exportable a qualsevol programa d'edició mitjanament bo, i també al Gimp.

Flickr: grups de referència

Al Flickr, a banda dels utilíssims grups tipus "Post 1, award 3", hi ha uns grups que serveixen com a referència quan es busca informació: les fotos que s'han enviat al grup han d'estar etiquetades seguint alguna norma, i desde la pàgina principal del grup es pot accedir a les fotos agrupades per etiquetes. Dos que en faig servir:

• Film Database: imprescindible si busques un film o has escanejat un negatiu i vols saber si ha quedat bé. Les etiquetes són del tipus "Ilford Delta 400" i n'hi ha per film de 35mm, 120, blanc i negre, color, etc.
• Nikkor: les fotos estan etiquetades segons l'objectiu que s'ha fet servir ("50mm f/1.4 AIS"). Molt útil quan compres objectius o en busques un amb unes característiques concretes.

A més, aquests grups tenen fils de discussió on preguntar dubtes o ampliar informació. És cert que és una feinada posar l'etiqueta a cada foto que s'apuja, però val la pena perquè així també les tens ordenades i facilites les búsquedes dels altres usuaris.

Aprofitant una foto descartada

DJ Sardina

Normalment no aprofito les fotos descartades: o m'agraden o no m'agraden. Darrerament tampoc no acostumo a fer gaire post procés, ja sigui amb Lightroom o Photoshop. En aquest cas, però, la foto m'agradava per la situació però estava tirada amb el cul: sobreexpossada gairebé dos stops, i moguda.

Vaig decidir fer una passada ràpida amb el Lightroom a veure què es podia treure, i em va sortir la foto que encapçala el post. La foto original està feta amb una Nikon FG, un 50mm f/1.4, i film Fuji Superia 1600 (f/1.4, 1/4s o 1/2s, segurament).

La foto original

Així que el primer que vaig fer va ser baixar l'expossició un stop i pujar una mica el contrast i el llindar dels negres per donar una mica més de força a la fotografia. Després, amb la corba de tons, vaig fer una "S" molt pronunciada per tal de saturar o cremar els blancs i els negres de la foto i deixar aïllat el subjecte principal en front del mur blanc.

Corba de tons

Finalment vaig afegir un split toning per aconseguir uns tons diferents: taronja per a les llums i blau per a les ombres. Amb el taronja o marró a les llums les fotos semblen virades a sèpia, però mantenen, més o menys, la resta de colors. Deixo un enllaç a O'Reilly Digital Media on explica com funciona el panell de split toning del Lightroom: The Split Toning Pane.

Split toning

Blanc i negre amb llum artificial

La planxa

Un avantatge de tirar amb film en blanc i negre és que no t'has de preocupar massa sobre la temperatura de color de la font de llum. O, com a mínim, jo no em preocupo. Aquesta foto d'una planxa està tirada amb llum artificial: una làmpara de peu a 45 graus per sobre, a l'esquerra de la càmera. Crec que era hal.lògena, però si hagués estat de tungstè no sé si la foto seria massa diferent. En color sí, i t'hi hauries de posar amb el balanç de blancs en el cas de la digital o bé comprar film per a tungstè, ja d'entrada... En qualsevol cas, una prova de que quan no hi ha prou llum, qualsevol font és vàlida!

En el llibre Photographer's Filter Handbook, escrit per Stan Sholik i Ron Eggers, hi ha més detalls sobre l'ús del tungstè en la fotografia en blanc i negre, i la seva relació amb els filtres.

La foto està tirada amb una Rolleiflex i una lent d'aproximació Rolleinar II, un combo que proporciona una distància d'enfoc molt interessant: entre 30 i 50cm. Si no es fa servir una Rolleinar, la Rolleiflex enfoca a partir de 85cm aproximadament, i queda tot mooolt lluny.

Fuji Superia 1600

Des de casa del Pep i l'Andrea

Ja he revelat el primer rotllo tirat amb la Nikon FG: un Fuji Superia 1600. Granote a tope! Està clar que no és un film per fer coses delicades i amb detall, però el combo ISO1600 i el 50mm f/1.4 et deixa disparar gairebé a les fosques, amb la llum de la posta de sol, o en interior amb poca llum. Definitivament, mola!

El millor de tot és que els colors són bastant saturats y destaquen per sobre del soroll: m'esperava una cosa més sosa, més tipus paparazzi del Lecturas anys 80 fent un robado de la Obregón, però no.

He de fer algun test més amb la FG, perquè em sembla que el pas de film no va del tot bé. No sé si li calia entrenament o és que està malament. A veure què quan acabi el rotllo que hi tinc ara...