Filtres de densitat neutra... o no

Eix Macià amb llarga exposició

Vaig poder fer aquesta foto amb 30 segons d'exposició i llum de posta de sol gràcies a dos filtres ND, un d'1 stop i un altre de 3 (ND2 i ND8), i un ND degradat per conservar el cel i no cremar-lo. Fins aquí, tot més o menys normal, fins que fas una foto sense els filtres i veus que t'estan afegint una tonalitat lila que no es correspon al què seria la definició de filtre ND:

In photography and optics, a neutral density filter or ND filter is a "grey" filter. An ideal neutral density filter reduces light of all wavelengths or colors equally.

Aquí està la comparació amb i sense filtres:

Amb filtres | Sense filtres

Es pot veure que la reducció de llum no es fa equally ni molt menys. Val a dir que els filtres són d'una botiga d'eBay que segurament ningú coneix, i també que amb els filtres "bons" aquestes coses també poden passar, encara que en menor grau. A més de la qualitat del filtre també hi té a veure la correcció que fan les càmeres quan programes una llarga exposició. A la web de Singh-Ray, un fabricant de filtres, hi trobem una bona explicació:

Q: I'm getting a color cast with my Neutral Density filter. What's the problem?

A: When using a Neutral Density filter (graduated or solid) you are generally causing your camera to make a longer exposure than normal, sometimes much longer. The software in some digital cameras uses response curves that adjust the RGB sensors sensitivity based on the exposure time, which may introduce more red into the image. Sort of a digital form of reciprocity failure. In other instances, blocking visible light and a longer exposure allows infrared light to "build up" on the red sensors leading to a red or purple-ish cast. If your filter looks neutral but you see the cast in your images, try taking some test shots using the filter with a different brand of camera, or with a film camera. If you still see the cast, and you're within the warranty period, contact Singh-Ray to have your filter evaluated and possibly repaired/replaced.

Més detalls en els comentaris d'aquesta foto de Flickr. El cas és que els colors "ND" em van agradar, i van afegir a la foto el to de posta de sol que buscava!

Fotografia i legalitat

En el blog Del derecho y las normas hi ha una entrada amb una Guía legal (breve) para fotógrafos. Està molt bé com a referència de què es pot fer i què no (bàsicament, no es pot fer res), però posa en evidència que hi ha una mena d'excessiva obsessió per la privacitat fins a límits realment ridículs. Segons aquestes lleis, pràcticament la totalitat de la fotografia des dels seus inicis està saltant-se la legalitat.

La millor part és la que, molt paternalment, ens diu que hi ha dos tipus de fotografia: las obras del intelecto i la mera fotografía:

La ley de propiedad intelectual reconoce la existencia de dos tipos de imágenes tomadas por procedimientos fotográficos, las fotografías (como obras del intelecto) y las meras fotografías, como algo protegido pero que no alcanza el valor intelectual de las primeras.

En las primeras hay un trabajo de la composición y son el resultado de la aplicación de criterios creativos y las segundas son simplemente el disparo de la cámara sin esa intención o cualidad.

I qui decidirà quines fotos estan fetes amb intelecto i quines amb el cul? Doncs el jutge, que tots sabem que està capacitat per a això i per a moltes més coses...

Amb aquest conjunt de normes arbitràries i restrictives, més val que tirem pel dret o deixem de fer fotografies. O al final ens haurem de donar d'alta en algun registre de fotògrafs i ser culpables de violar intimitats i pederastia fins que no es demostri el contrari: Prohíben a una abuela británica fotografiar a sus nietas en una piscina.

En resum, que no es pot anar per la vida demanant permís a tothom qui surt a les nostres fotos, que si hi ha una situació que ens agrada i que no es tornarà a repetir, més val que fem la foto, i que si algú expressament es mostra reticent a ser fotografiat, és que no s'ho mereix. Ah!, i si fas una foto a la filla d'un famós, has de posar un tomàquet a la cara per preservar la seva intimitat. En canvi, si és un nen d'Àfrica amb mosques a la boca, no cal ni tan sols pixelar-lo. Total, no té accés a Internet, ni dret a la privacitat, així que no et demandarà.

Simplement, fem servir el sentit comú. O, donat el cas, el botó de delete.

Exposure blending en un pis pas

Parc de Taulí

Aquesta foto de la Torre de l'Aigua de Sabadell, al Parc de Taulí, està feta amb exposure blending d'una manera ràpida però efectiva. Si no vols perdre el temps amb programes d'HDR i que les teves fotos no semblin fruit d'un excés d'LSD, pots seguir aquest procediment.

L'objectiu és aconseguir una foto amb més rang dinàmic del què ofereix la càmera. El rang dinàmic d'un sensor és la diferència entre el valor de llum més baix i més alt que pot captar. En el cas d'aquesta fotografia, si s'exposa correctament la llum de la torre o els fanals, la resta de la foto surt fosca, i si, en canvi, s'exposen correctament les zones fosques, les zones brillants surten cremades. La solució passa per fer dues fotos: una exposant bé les ombres, i una altra exposant bé les llums. Després, es barrejaran les dues per triar de cadascuna la part que ens interessa.

Això es pot fer fent una pila de fotos amb diferents exposicions i passant-les per algun programa d'HDR o bé, si no vols complicar-te la vida, barrejant les dues exposicions amb una màscara en un programa d'edició. En aquest cas s'ha fet amb Photoshop.

Les dues exposicions que s'han fet servir són aquestes, separades per més o menys 1 stop i 2/3:

f/11 @8sec, ISO 200. Hi ha molts detalls a les ombres però la torre està cremada

f/11 @2,5sec, ISO 200. Les llums estan ben exposades però les ombres no tenen detall

Les dues imatges s'han carregat al Photoshop i s'han posat en dues capes, amb la menys exposada per sobre. Ara el què farem és aclarir o fer transparent la capa superior allà on vulguem obtenir més llum provinent de la capa inferior, més exposada. La manera neta de fer-ho és afegir una màscara a la primera capa i anar pintant la transparència.

Afegim una màscara a la capa superior

Ara hem de pintar de negre les parts de la màscara que deixaran veure la capa inferior. Ho farem amb un pinzell tou i amb poca opacitat, per poder controlar les pinzellades. És millor anar passant el pinzell a poc a poc fins obtenir el resultat que volem, encara que s'hagi de passar més d'un cop pel mateix lloc per anar recuperant la capa inferior.

Paràmetres del pinzell

Al final ens quedarà una màscara que fa que la capa superior es transparenti en diferent grau i deixi veure la capa inferior:

Màscara acabada

Això mateix es pot fer amb tres, quatre, o el nombre d'imatges que vulguem. No cal dir que les imatges han de ser iguals, tirades amb trípode o amb algun altre mitjà, i que al resultat final es poden aplicar corbes, màscares d'enfoc, etc. L'exemple està fet amb Photoshop, però és fàcilment exportable a qualsevol programa d'edició mitjanament bo, i també al Gimp.

Flickr: grups de referència

Al Flickr, a banda dels utilíssims grups tipus "Post 1, award 3", hi ha uns grups que serveixen com a referència quan es busca informació: les fotos que s'han enviat al grup han d'estar etiquetades seguint alguna norma, i desde la pàgina principal del grup es pot accedir a les fotos agrupades per etiquetes. Dos que en faig servir:

• Film Database: imprescindible si busques un film o has escanejat un negatiu i vols saber si ha quedat bé. Les etiquetes són del tipus "Ilford Delta 400" i n'hi ha per film de 35mm, 120, blanc i negre, color, etc.
• Nikkor: les fotos estan etiquetades segons l'objectiu que s'ha fet servir ("50mm f/1.4 AIS"). Molt útil quan compres objectius o en busques un amb unes característiques concretes.

A més, aquests grups tenen fils de discussió on preguntar dubtes o ampliar informació. És cert que és una feinada posar l'etiqueta a cada foto que s'apuja, però val la pena perquè així també les tens ordenades i facilites les búsquedes dels altres usuaris.

Aprofitant una foto descartada

DJ Sardina

Normalment no aprofito les fotos descartades: o m'agraden o no m'agraden. Darrerament tampoc no acostumo a fer gaire post procés, ja sigui amb Lightroom o Photoshop. En aquest cas, però, la foto m'agradava per la situació però estava tirada amb el cul: sobreexpossada gairebé dos stops, i moguda.

Vaig decidir fer una passada ràpida amb el Lightroom a veure què es podia treure, i em va sortir la foto que encapçala el post. La foto original està feta amb una Nikon FG, un 50mm f/1.4, i film Fuji Superia 1600 (f/1.4, 1/4s o 1/2s, segurament).

La foto original

Així que el primer que vaig fer va ser baixar l'expossició un stop i pujar una mica el contrast i el llindar dels negres per donar una mica més de força a la fotografia. Després, amb la corba de tons, vaig fer una "S" molt pronunciada per tal de saturar o cremar els blancs i els negres de la foto i deixar aïllat el subjecte principal en front del mur blanc.

Corba de tons

Finalment vaig afegir un split toning per aconseguir uns tons diferents: taronja per a les llums i blau per a les ombres. Amb el taronja o marró a les llums les fotos semblen virades a sèpia, però mantenen, més o menys, la resta de colors. Deixo un enllaç a O'Reilly Digital Media on explica com funciona el panell de split toning del Lightroom: The Split Toning Pane.

Split toning

Blanc i negre amb llum artificial

La planxa

Un avantatge de tirar amb film en blanc i negre és que no t'has de preocupar massa sobre la temperatura de color de la font de llum. O, com a mínim, jo no em preocupo. Aquesta foto d'una planxa està tirada amb llum artificial: una làmpara de peu a 45 graus per sobre, a l'esquerra de la càmera. Crec que era hal.lògena, però si hagués estat de tungstè no sé si la foto seria massa diferent. En color sí, i t'hi hauries de posar amb el balanç de blancs en el cas de la digital o bé comprar film per a tungstè, ja d'entrada... En qualsevol cas, una prova de que quan no hi ha prou llum, qualsevol font és vàlida!

En el llibre Photographer's Filter Handbook, escrit per Stan Sholik i Ron Eggers, hi ha més detalls sobre l'ús del tungstè en la fotografia en blanc i negre, i la seva relació amb els filtres.

La foto està tirada amb una Rolleiflex i una lent d'aproximació Rolleinar II, un combo que proporciona una distància d'enfoc molt interessant: entre 30 i 50cm. Si no es fa servir una Rolleinar, la Rolleiflex enfoca a partir de 85cm aproximadament, i queda tot mooolt lluny.

Fuji Superia 1600

Des de casa del Pep i l'Andrea

Ja he revelat el primer rotllo tirat amb la Nikon FG: un Fuji Superia 1600. Granote a tope! Està clar que no és un film per fer coses delicades i amb detall, però el combo ISO1600 i el 50mm f/1.4 et deixa disparar gairebé a les fosques, amb la llum de la posta de sol, o en interior amb poca llum. Definitivament, mola!

El millor de tot és que els colors són bastant saturats y destaquen per sobre del soroll: m'esperava una cosa més sosa, més tipus paparazzi del Lecturas anys 80 fent un robado de la Obregón, però no.

He de fer algun test més amb la FG, perquè em sembla que el pas de film no va del tot bé. No sé si li calia entrenament o és que està malament. A veure què quan acabi el rotllo que hi tinc ara...